Fa uns anys vaig tenir la curiositat de conèixer món i viure noves experiències i d’alguna manera allunyar-me una mica de la meva zona de confort. Va ser un cop acabats els estudis de fotografia quan vaig decidir explorar el meu “jo viatger i persona curiosa». Va ser quan vaig començar a fer viatges Sempre havia tingut atracció per la fotografia i tenia la meva càmera rèflex, però no va ser fins aleshores que vaig estudiar seriosament fotografia artística a l’Escola d’Art. Aleshores, al 2003, vaig fer un viatge al Senegal, Mali i Burkina Faso i va canviar tot una mica. És a partir d’aquell moment que una cosa em porta a l’altra: el viatge em serveix d’excusa per practicar la fotografia i la fotografia és un pretext per viatjar. I durant uns cinc anys vaig poder dedicar-m’hi professionalment.

Durant un temps vaig treballar en l’àmbit educatiu, participant en projectes d’intercanvi cultural amb la comunicació audiovisual sempre com a referència. En aquest context vaig tenir la possibilitat d’impartir tallers de fotografia a infants, en escoles rurals de països com Mali, Togo i la República Dominicana. També vaig participar en projectes de cooperació internacional, com per exemple un projecte audiovisual a la Comunitat de pau de San José de Apartadó a Colombia.

En els meus viatges he tingut la sort de conèixer països com Senegal, Mali, Burkina Faso, Togo, Benin, Camerún i la RCA al continent africà, així com Brasil, Colombia i la República Dominica a l’Amèrica. En molts dels països he intentat centrar-me en les tradicions locals en busca de treballs més personals. Rituals, festes i tradicions populars han estat alguns dels temes en els que m’he centrat al llarg dels darrers anys.