Fa uns anys vaig tenir la curiositat de conèixer món i viure noves experiències, d’alguna manera deixar una mica la meva zona de confort. Vaig començar a viatjar un cop acabats els meus estudis de fotografia i explorar el meu “jo viatger i persona curiosa». Sempre havia tingut atracció per la fotografia i tenia la meva càmera reflex analògica, una caixa de sorpreses, sempre amb aquella intriga de saber que surtiria un cop revelat el «carret».
Al 2003 vaig fer un viatge al Senegal, Mali i Burkina Faso, moment en que tot canvia poc a poc. La meva curiositat per la cultura negra de la gent de l’Àfrica Subsahariana m’obre la porta a llegir i fer.me preguntes sobre la gent que havia estta arrencada de les seves terres per ser transportats com a esclaus i de manera inhumana cap al continent Americà. A partir d’aquest punt el viatge em serveix d’excusa per practicar la fotografia i la fotografia és un pretext per viatjar i fins al punt que durant més de cinc anys vaig poder disfrutar-ho.

Durant un temps vaig treballar en l’àmbit educatiu, participant en projectes d’intercanvi cultural sempre amb la comunicació audiovisual com a referència. En aquest context vaig tenir la possibilitat d’impartir tallers de fotografia en escoles rurals de països com Mali, Togo i la República Dominicana. També vaig participar en projectes de cooperació internacional, com per exemple un projecte audiovisual a la Comunitat de pau de San José de Apartadó a Colombia amb la ONG Loco Circo de la Vida.

En els meus viatges he tingut la sort de conèixer països com Senegal, Mali, Burkina Faso, Togo, Benin, Camerún i la RCA al continent africà, així com Brasil, Colombia i la República Dominica a l’Amèrica. En molts dels països he intentat centrar-me en les tradicions locals en busca de treballs més personals. Rituals, festes i tradicions populars han estat alguns dels temes en els que m’he centrat al llarg dels darrers anys.

En l’enllaç podeu llegir una entrevista on et conto una mica més del meu recorregut durant aquest temps.