Fa uns anys va tenir la curiositat de conèixer món i viure noves experiències, aparcar la meva feina i l’anomenada zona de confort.Vaig començar a viatjar un cop acabats els meus estudis de fotografia i explorar el meu “j o viatger i persona curiosa”.
Al 2003 faig un viatge al Senegal, Mali i Burkina Faso, a partir d’aquí tot comença a canviar de mica en mica. La curiositat per la cultura negra, especialment cap a la gent de l’Àfrica Subsahariana m’obre la porta a cercar i seguir el rastre dels esclaus negres cap al continent Americà. Aquesta curiositat em porta cap a Brasil i sense cap experiència prèvia començo un treball d’investigació sobre la cultura afrob rasilera, en concret a través del sincretisme cultural entre la cultura afro i la brasilera.A partir d´aquest punt el viatge em serveix d´excusa per practicar la fotografia i la fotografia és un pretext per viatjar, fins al punt que durant més de cinc anys en vaig poder gaudir.

També he tingut al sort participar en projectes d’intercanvi cultural sempre amb la comunicació audiovisual com a referència. En aquest context tinc la possibilitat de participar a tallers de fotografia a escoles rurals de països com Mali, Togo i la República Dominicana. La meva experiència en la cooperació em va portar a Colòmbia en un projecte de cooperació internacional a la Comunitat de Pau de Sant Josep d’Apartadó.

Als meus viatges he tingut la sort de conèixer països com el Senegal, Mali, Burkina Faso, Togo, Benin, Camerun i la RCA al continent africà, així com Brasil, Colòmbia i la República Dominica a l’Amèrica. A molts dels països he intentat centrar-me en les tradicions locals a la recerca de feines més personals. Rituals, festes i tradicions populars, així com la fotografia etnogràfica.

A l’enllaç podeu llegir una entrevista on us explico un poc més del meu recorregut durant aquest temps.